TOT L'ENYOR DE DEMÀ (COMENTARI LITERARI)

El dimecres 7 d'Octubre vaig fer una presentació del poema tot l'enyor de demà als meus companys. Aqui us deixo el meu comentari del poema. Espero que em dongueu la vostra opinió i m'ajudeu a millorar-lo.

També us recomano que llegiu el poema dos cops per comprendre millor a Papasseit. La primera avans de llegir el meu comentari, i la segona després d'haver l'ho llegit.  

Tot l’enyor de demà és un poema de Joan Salvat-Papasseit. Que es va publicar en el llibre L’irradiador del port i les gavines el 1921.

Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona el 1894. Durant la seva curta vida va ser un escriptor molt energètic, enèrgic com ho demostra en la majoria de les seves obres. Això contrasta amb el seu estil de vida, obligat a fer repòs a causa de la tuberculosi que el va acabar matant el 1924, amb només 30 anys.

L’autor dirigeix el poema als lectors. Ens mostra les seves ganes de viure una vida quotidiana, ja que la seva malaltia no li ho permet. En el poema es veu com l’autor accepta i es resigna a la seva mort. A més, fa una descripció de la vida de la Barcelona del segle XX.

El gènere és líric i el subgènere és una oda perquè l’autor expressa una emoció.

El corrent literari utilitzat per Joan Salvat-Papasseit és l'Avantguardisme, un moviment estètic i literari sorgit entre el final del segle XIX i començament del segle XX. Van apareixent canvis en l'economia, en les relacions socials i en els costums de l’època, a causa de les guerres mundials i dels moviments socialistes i antiimperialistes. Per això va canviar la societat.

Els canvis es van produir de manera ràpida, en la literatura i l'art van introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També creix la necessitat i les ganes dels autors avantguardistes, de crear recursos que trenquin, canviïn o distorsionin la manera més acceptada i comú de representació o expressió.

1.-CONTINGUT

Títol:

el títol Tot l’enyor de demà fa referència als sentiments de l’autor envers a la vida normal i quotidiana.

 Tema:

el poema tracta principalment de com l’autor afronta la seva malaltia, amb resignació a la mort. La seva actitud és optimista i serena, no deixa de banda els seus sentiments (d’enyor i adulació) a l’hora de descriure un dia quotidià a la Barceloneta del s. XX.

En el poema es fan servir tòpics literaris:

Sic transit gloria mundi. Fa referència a la fugacitat de la vida envers la persistència de la mort.

Carpe diem: Viure el moment, o en relació amb el poema, gaudir de cada dia.

En el poema hi trobem diverses descripcions d’algunes coses o persones que per al lector són simples característiques de la vida quotidiana de l’autor, però Papasseit els hi dóna un sentit més profund.

El vailet que vol vendre els diaris representa la joventut i la vitalitat. La claror i les flors són el color de la vida. La noia que porta la llet representa la bellesa, la sensualitat i la delicadesa.  

Parts del Poema:

en aquest poema Papasseit ha escrit els versos de manera lliure i sense cap tipus de rima. Per tant, fa servir l’avantguardisme en l’apartat de la estructura, ja que, trenca la manera més comú d’expressió i representació del poema.

Tot i així, s’hi poden distingir dues parts. La primera descriu un dia quotidià a la Barceloneta i els sentiments que sent recordant-ho i les ganes que té per viure-ho demà si s’aixeca, estrofes de la 1 a la 19. La segona, explica que passarà o que li espera si demà no s’aixeca, la mort. Estrofes 20-final.

2.-CONCLUSIONS

Aquest poema de Papasseit és una adulació al dia a dia del segle XX. S’hi  descriu un dia quotidià a la Barceloneta. El títol i el contingut del poema contrasten la vitalitat de l’exterior descrit per Papasseit i la seva quietud i solitud causada per la seva malaltia. Finalment la tuberculosi el va matar tres anys després d’escriure aquest poema.

Conclusions Personals

Llegint el poema i la biografia de Papasseit, tinc un sentiment d’empatia envers la seva desafortunada situació. Crec que nosaltres no valorem, prou bé, tot allò que tenim o vivim, en canvi, Joan Salvat-Papasseit a causa de les seves limitacions, se n’adona del valor de viure un dia normal i el valor de les coses més senzilles